dimarts, 8 de juny del 2010

dimarts, 25 de maig del 2010

Crec en la pau sensde amnèsia.


Barcelona
"Crec en la pau sense amnèsia"
UPF · Michelle Bachelet és investida 'honoris causa' per la defensa dels drets humans, la democràcia i la justícia RECORD · Dedica la distinció a les víctimes dels desastres naturals que han assolat Xile
Marta Monedero
Michelle Bachelet ahir durant el discurs d'acceptació a l'auditori del Campus de la Ciutadella de la UPF
FRANCESC MELCION

Amorosint la solemnitat acadèmica amb un càlid somriure, i pendent dels plecs del vestit jaqueta blau elèctric, l'expresidenta xilena Michelle Bachelet era investida ahir al migdia doctora honoris causa per la Universitat Pompeu Fabra (UPF) al flamant auditori del Campus de la Ciutadella. Una sala plena a vessar d'autoritats polítiques i docents, professors i estudiants, algun amb la samarreta del Barça l'endemà de la victòria.

El rigor del cerimonial no impedia les paraules de record per a l'exrectora M. Rosa Virós -que va morir dissabte passat i era autora de l'elogi de la doctoranda- ni que el parlament de Bachelet projectés la imatge d'una dona d'expressió clara, to precís i discurs compromès amb la defensa dels drets humans, la democràcia i la justícia, motius pels quals era distingida per la UPF. "No podria haver fet cap d'aquestes aportacions si, abans meu, no hi hagués hagut un poble valent, amant de la llibertat i de convicció democràtica", va afirmar. Un poble "que acaba de passar un moment dolorós, després del terratrèmol i el sisme marí que van assolar la nostra terra", afegia aquesta metge de conviccions socialistes, marcada, com tants xilens, per la "profunda ferida" del cop d'Estat de Pinochet del 1973.

El pare de Bachelet, el general Alberto Bachelet, membre del govern de Salvador Allende, va ser detingut i torturat abans de morir a la presó. El 1975 ella i la seva mare també eren detingudes per la tenebrosa DINA, interrogades i torturades. Expulsades de Xile, l'exili a Austràlia i Alemanya es va allargar fins al 1979, any del retorn al seu país. Una dècada després, Bachelet s'aboca a la política de partit i, quan Ricardo Lagos arriba a la presidència, la nomena ministra de Sanitat amb l'objectiu que acabi amb les llistes d'espera. Aconseguir fer la feina en només un 90% la va fer dimitir, però Lagos no li va acceptar la renúncia i li demanaria que fes una reforma estructural del sistema de salut.

El 2002 Bachelet es converteix en la primera dona de l'Amèrica Llatina que dirigeix un ministeri de Defensa, des d'on treballa de valent per tancar les ferides dins el complex estament militar. "Crec en la pau sense amnèsia i en la justícia sense venjança", recordava ahir aquesta política que l'11 de març del 2006 es convertiria en la primera presidenta de Xile i en la sisena cap d'Estat llatinoamericana. Bachelet va aplicar la paritat en l'executiu i en les intendències de govern. Una manera de fer nova al seu país d'acord amb la convicció de fons que marcarà les seves polítiques: "Assumir que la memòria no admet la impunitat ni el punt final". Ara, després de quatre dècades de servei públic i ja fora del Palau de la Moneda, Bachelet s'enorgulleix que a Xile hagin "estat capaços de conciliar veritat i justícia, futur i memòria, sanció i reparació; sense que res de tot això afecti la pau social".

Vocació popular, no populista

Les seves polítiques també estaven marcades per l'accent social. "Reduir la pobresa en vint anys [de govern centreesquerra] d'un 40% a un 13% és molt més que una xifra", assegura l'expresidenta mentre es toca el serrell rebel, i continua: "La pobresa i la desigualtat són ferides que cal solucionar als països llatinoamericans, però com a metge sé que la pressa no és sinònim de precipitació. Les polítiques han de plantejar-se i finançar-se bé", perquè aquest punt "marca la diferència entre un govern de vocació popular i un de populista". I alguna raó deu tenir, perquè Bachelet va abandonar la presidència xilena el 9 de març amb un 84% de suport ciutadà.

En l'acte d'ahir es van llegir poemes de Vicente Huidobro i Pablo Neruda i un guitarrista va interpretar Te recuerdo Amanda, de Víctor Jara, però Bachelet no es va oblidar de fer una picada d'ullet a les celebracions futbolístiques de diumenge. Pura humanitat.

Babel a Barcelona


Babel a Barcelona
Bernat Salvà

El director Alejandro González Inárritu i l'actor Javier Bardem posant durant la presentació del film "Biutiful" al 63è Festival de Cannes YVES HERMAN / REUTERS
Explotació d'immigrants il·legals xinesos, carrers bruts i sòrdids, policies corruptes o que reparteixen cops de porra als venedors africans del top manta... La Barcelona que apareix a Biutiful, projectada ahir davant de milers d'espectadors i periodistes d'arreu del món a Cannes no té res a veure, per exemple, amb la ciutat amable i plena d'encant de Vicky Cristina Barcelona, presentada també al festival fa dos anys. Té una certa gràcia que l'Ajuntament de Barcelona i l'alcalde Jordi Hereu apareguin al primer i tercer lloc de la llista d'agraïments en un film que dóna una imatge poc grata de la ciutat.
Però Biutiful, aspirant a la Palma d'Or, és una cinta complexa, que admet diferents nivells de lectura, i va provocar gran diversitat de reaccions (aplaudiments a la sessió de premsa, però també alguna opinió demolidora pels passadissos). Té com a protagonista Uxbal (Javier Bardem), un home que pateix un càncer terminal i afronta els seus darrers mesos amb la vaga esperança de deixar en bones mans els dos fills que té en custòdia, després de divorciar-se de la mare, que pateix desequilibris psíquics i maltracta el fill petit de 7 anys.
Alejandro González Iñárritu va explicar a un grup de periodistes catalans i espanyols per què va triar Barcelona com a escenari: "Caminant un dia per la ciutat, després de molts anys sense visitar-la, em va sorprendre la comunitat vibrant, complexa, diversa que s'està formant als suburbis, una realitat que no només pertany a Barcelona, sinó que ha impactat a totes les ciutats europees i està redefinint la societat i l'economia europees". González Iñárritu nega que estigui donant una visió negativa de la ciutat: "La gent diu que és la part fosca de Barcelona, i jo dic que, al contrari, és la part lluminosa de Barcelona, és la seva riquesa. Barcelona sempre ha estat multicultural, multiracial, sempre ha estat el centre d'Europa".
Bardem, aplaudit
Bardem va definir Uxbal com "una persona sota l'efecte de la corrupció i l'explotació, tant cap a si mateix com cap als altres, i en la circumstància tan adversa que es troba, l'únic que li permet regenerar alguna cosa que els seus fills puguin heretar, com a darrer signe de salut, és la compassió". L'actor, excel·lent en el paper, va ser aplaudit quan va aparèixer el seu nom als crèdits finals. Ahir va explicar la seva fórmula secreta:"Jo, com a actor, he de ser, més que interpretar. Perquè quan interpretes, t'oblides del missatge, de ser un comunicador d'idees més grans que nosaltres. Quan t'agrada molt interpretar, al final interpretes per a tu mateix. Això no és ser fidel a l'ofici i és un acte de vanitat terrible".
González Iñárritu ha recollit premis arreu del món amb les tres pel·lícules que ha dirigit (Amores perros, 21 grams i Babel). Tots tres estaven escrites per Guillermo Arriaga i, en el seu primer film sense el seu guionista, ha deixat de costat els salts temporals i la combinació de diferents línies narratives que es creuen per fer un film lineal. Segueix parlant, però, dels seus temes: la globalització d'un món amb profundes injustícies econòmiques i socials, la multiculturalitat, l'obsessió per la mort i la dificultat d'encaixar-la en la nostra visió del món... "Biutiful és Babel en una mateixa ciutat", resumeix el director.

dimarts, 18 de maig del 2010

CHÁVEZ, A LA IANQUI


Hugo Chávez no pot veure ni en pintura els EUA, però paradoxalment la foto del costat, presa ahir durant una desfilada amb motiu de l'obertura del bicentenari de la independència de Veneçuela, recorda la de qualsevol president nord-americà en un acte de masses. I si no només cal fixar-se en els seus guardaespatlles.

dimarts, 11 de maig del 2010

España autoriza la venta del 50% de las armas a países en conflicto


España autoriza la venta del 50% de las armas a países en conflicto

Ampliar fotoDistintos tipos de armas, en una imagen de archivo. (Imagen: ARCHIVO)
Las exportaciones de material de defensa en el último semestre de 2009 ascendieron a 411,1 millones de euros.
Las transacciones dependen de una comisión de Industria.
Enviar
Imprimir
Compartir
Facebook
Menéame
Twitter
+ Ver más
Facebook
Menéame
Twitter
Blinklist
del.icio.us
Digg
Enchílame
Fresqui
iGoogle
Mr. Wong
My Live
My Space
Nettby
Netvibes
Read it later
Reddit
Reporter
Stumbleupon
Technorati
Yahoo
Wikio
Nota: debes estar registrado en estos servicios para anotar el contenido

R. Q.. 04.05.2010 - 08.25 h
La fabricación de armas es patrimonio de empresas particulares. Las transacciones mercantiles son competencia de sus departamentos comerciales. Y los beneficios, propiedad privada. Pero el Gobierno es el filtro inevitable para la autorización final. Los aviones de combate no viajan a Irán sin permiso ministerial. Y la pólvora no atraviesa territorio pakistaní si el Ejecutivo lo prohíbe. Los aviones de combate no viajan a Irán sin permiso ministerial
Existe una comisión dependiente del Ministerio de Industria y Comercio –en cuyas deliberaciones participa el director del Centro Nacional de Inteligencia (CNI) y altos representantes de los Ministerios de Interior y Defensa– que autoriza o deniega las transacciones en función de su conveniencia tras un análisis exhaustivo de la situación política y social del país receptor. Ése es el punto de la discordia.
17 países
Un informe avalado por Greenpeace, Amnistía Internacional, Fundació per la Pau e Intermon Oxfam revela que en el último semestre del año 2009 el Gobierno autorizó la venta de material de defensa a al menos 17 países que atraviesan una delicada situación política, donde se violan los derechos humanos o existen conflictos armados. Algo prohibido expresamente en el artículo 8 de la Ley 53/2007 sobre comercio exterior en materia de defensa: Las solicitudes serán denegadas cuando existan indicios de que el material pueda ser utilizado en acciones que perturben la paz (...) exacerbar conflictos latentes (...) con fines de represión o en situaciones de violación de los derechos humanos. Las solicitudes serán denegadas cuando existan indicios de que el material pueda ser utilizado en acciones que perturben la paz
Y las transacciones ejecutadas en el último semestre generan dudas. Arabia Saudí, en el punto de mira por violar sistemáticamente los derechos humanos, ha sido destinatario de material militar que asciende a 5 millones de euros. Y Tailandia, país en el que se suceden los enfrentamientos entre la sociedad civil y el Gobierno, ha recibido aeronaves y armas por un valor total de 50 millones de euros.
El 50% de las exportaciones de material de defensa en el primer semestre de 2009 –el Gobierno autorizó la venta de armas por valor de 411,1 millones, un 64,5% más que en el mismo periodo del año anterior– ha sido transferido a destinos preocupantes. Y ha motivado la reacción de las organizaciones humanitarias, que solicitan una intervención oficial de la Junta Reguladora del Comercio Exterior de Material de Defensa en la que razonen los criterios de evaluación utilizados para aplicar la ley. "El Gobierno debe explicar qué garantías ha obtenido por parte de los países receptores de que estas armas no serán usadas para violar los derechos humanos", concluye Sabina Puig, portavoz de Amnistía Internacional.
Por delante de China
España, con 696,34 millones de euros en armas vendidas, se encuentra nada más y nada menos que en la posición número seis del ranking mundial de los países exportadores de armas. Un puesto por delante de China, con 654,94 millones de euros. Estados Unidos y Rusia mantienen su hegemonía como principales exportadores de armas, seguidos de Francia, Alemania y el Reino Unido. En cuanto a las zonas compradoras: el ranking lo lidera Asia y Oceanía. Estados Unidos y Rusia mantienen su hegemonía como principales exportadores
Un informe difundido recientemente por el Instituto Internacional de Estudios para la Paz de Estocolmo (Sipri) revela que el comercio mundial de armas creció un 22% en el periodo 2005-2009 con respecto al lustro anterior.
Contra el suministro a Marruecos
Marruecos "vulnera sistemáticamente" los derechos humanos. "Invierte más recursos en armamento que en educación". Y está inmerso en un conflicto armado que dura ya más de 34 años. La delicada coyuntura social del reino alauí no ha disuadido a España y en el último semestre de 2009 el Gobierno ha autorizado la venta de material armamentístico a Marruecos por valor de 80 millones de euros. Esta situación ha motivado la primera denuncia contra el Ministerio de Industria, Turismo y Comercio.
Un grupo de organizaciones sociales y jurídicas han interpuesto una denuncia administrativa para reclamar la revocación de las solicitudes de autorización y la denegación de futuras ventas de armamento al país norteafricano.
Alto riesgo
"Marruecos utiliza la violencia con el pueblo saharaui y el riesgo de que las armas se utilicen contra sus habitantes es muy alto. España no debería hacer transacciones armamentísticas con un país que infringe sistemáticamente los derechos humanos", explica Luis Mangrané, abogado y miembro de la Asociación Internacional de Juristas por el Sáhara Occidental (Iajuws). La denuncia basa sus acusaciones en informes y estudios realizados por organizaciones internacionales de derechos humanos de Amnistía Internacional; Human Rights Watch u organismos como la Oficina del Alto Comisionado de Naciones Unidas para los Derechos Humanos y el Parlamento Europeo.
El Gobierno ha autorizado la venta de material militar a Marruecos por valor de 145 millones entre enero de 2008 y junio de 2009. Sólo en el último semestre de 2009, el Reino de Marruecos ha sido beneficiario de material de defensa por valor de 29,5 millones. Las transacciones incluyen 286 vehículos militares; aeronaves de combate y munición.
google_ad_channel = 'Article_bottom';
google_max_num_ads = 4;
google_hints = 'españa,autoriza,venta,del,50%,armas,países,conflicto,venta,armas,conflicto'
google_protectAndRun("render_ads.js::google_render_ad", google_handleError, google_render_ad);

dimarts, 4 de maig del 2010

UN INSTITUTO DE MADRID PROHIBE LA ENTRADA A LAS AULAS CON VELO ISLAMICO




La polémica del pañuelo islámico irrumpe de nuevo en la enseñanza. Najwa, estudiante de cuarto de ESO de origen marroquí, lleva una semana sin acudir a clase ante la prohibición de su colegio en Pozuelo de Alarcón (Madrid) de llevar la cabeza cubierta. Eduardo de Bergia, director del instituto público Camilo José Cela, justificó ayer el veto en que el reglamento del centro no admite en las aulas a alumnos con ropa provocativa ni con la cabeza cubierta, lo que incluye gorras, capuchas, cascos o el hiyab (pañuelo islámico). Ante la irritación de colectivos tanto islámicos como progresistas, la Comunidad de Madrid, presidida por Esperanza Aguirre, respaldó la decisión del instituto, ya que –según la consejera de Educación, Lucía Figar– cada centro es autónomo para fijar sus propios reglamentos, de acuerdo con la LOE y las normas autonómicas.
El conflicto surgió hace dos meses, cuando Najwa cumplió 16 años y optó por cubrirse la cabeza con el hiyab. Su padre, Mohamed Malha, presidente de la asociación que regenta la mezquita local, mostró primero reticencias pero después la apoyó. Cuatro de sus profesores la apercibieron y, ante la firme decisión de la muchacha, un sector del consejo escolar pidió al director que aplicase el artículo 32 del reglamento, que prohíbe la entrada a clase con la cabeza cubierta. Así se acordó el 8 de abril. Desde entonces, a Najwa solo se le ha permitido pasar la jornada escolar en la sala de visitas.